El blog dels vaixells : Una tarda de petons...

Aquesta tarda ha estat una tarda d'allò més dolça i tendra!!! Hem començat fent una activitat molt divertida! Aprofitant que tenim els pots de colors dels sentiments hem decidit explicar als altres com estàvem, però sense fer servir el nom del sentiment, sinó que hem descrit com ens sentíem fent servir els colors i atenció a la classe dels vaixells avui la majoria se sentien de color rosa... sí, sí, tenim un grup molt "enamoradís", però també hi ha que ha dit que estava trist perquè no tenia una joguina, o bé qui estava enfadat perquè s'havia hagut d'aixecar molt d'hora de la migdiada, altres alegres i amb un gran somriure... així dóna gust començar la tarda!!!

Els pots dels sentiments

Ara bé, a tots ens ha cridat l'atenció una capsa, unes targetes amb uns pintallavis i un conte!!!

... què serà?

El que més ens ha cridat l'atenció ha estat la capsa, ja que la Vanessa ens ha dit que a dins hi havia algú molt important, algú únic, especial, algú que té moltes ganes d'estimar i s'estima, algú molt gran i fantàstic... Això ens ha cridat molt l'atenció, ja que la capsa no era molt gran, però abans de descobrir qui havia dins la capsa hem conegut a la Maisa, una fada una mica especial, ja que ella no és com les altres fades, té un petit problema amb les seves ales i això li comporta no poder fer les mateixes coses que les altres fades, per exemple ella no pot volar en línia recta, sinó que només ho pot fer ziga-ziga i tarda una mica més de temps, però ella enlloc d'entristir-se, lluita per tirar endavant i millorar buscant solucions, fins que arriba el moment més esperat per les fades, poder entrar a l'escola de fades on es troba amb la incomprensió de les seves companyes i no pot entrar-hi... Aquí no plora pas, el que fa es començar a volar molt ràpid, tant i tant ràpid i amb tanta ràbia que no se n'adona i cau a l'estany! Les fades no saben nedar... però, els peixos la van animar a moure les seves ales i així va ser com la fada Maisa va començar a nedar i va convertir-se en la primera fada que nedava! Ella no podria volar com les altres fades, però sí que seria l'única que sabria nedar i va passar a ser la fada de l'aigua!!!

Què? Com us heu quedat? Quina sorpresa oi? Nosaltres al llarg del conte ens hem adonat dels diferents sentiments que han anat apareixent, però el que més ens ha cridat l'atenció ha estat el conte, ja que en el títol sortia una paraula que la Vanessa ens va comentar uns dies: AUTOESTIMA, sí, el conte d'avui era el de: Les fades ens parlen de ... l'autoestima i alguns ja hem recordat el que volia dir aquest concepte: ESTIMAR-SE A UN MATEIX, i fent-ho és la manera que els altres també ens estimin i com podem fer-ho? Doncs "mimant-nos, cuidant-nos, valorant tot el que podem fer.. sí, sí tal com ens ha mostrat la Fada Maisa!!!

Ara bé, no us penseu pas que ens hem oblidat de la resta de coses... i finalment ha arribat el moment de descobrir qui hi havia dins la capsa... una fada? Ah!! anem a comprovar-ho!

SOM ÚNICS!!

Sí, dins de la capsa hi som nosaltres!!!!! Bé, cal especificar que a nivell material i tenim un mirall, però la persona única, fantàstica, especial, la millor del món... som nosaltres mateixos!!!

I ja per anar acabant la tarda, ja que sense adonar-nos-en ja era hora de berenar hem decidit convertir la capsa en una capsa de petons... sí, sí, una capsa plena de petons i així quan estiguem tristos o simplement tinguem ganes de petons només caldrà obrir la capsa i MUAKIS!!!