El blog dels vaixells : Sant Medir ja en camí!!!

A punt d'acabar el mes de febrer que donarà pas al mes de març, un mes ple de dies importants i el primer que tenim és el proper 3 de març, dia de Sant Medir, una de les festes més dolces per excel·lència al barri de Gràcia! Una festa on els caramels, cavalls, carrosses i totes les colles són els màxims protagonistes!!!

Doncs bé, avui els Vaixells hem descobert una miqueta més perquè se celebra Sant Medir i aquest matí hem conegut la història d'un pastisser fill de Sant Cugat però que vivia a Gràcia, en conret al carrer Gran de Gràcia...

La història de Sant Medir

"Fa molts i molts anys concretament el 1830, un forner i pastisser de Gràcia però fill de Sant Cugat, dit Josep Vidal i Granés, va caure greument malalt. L'home tenia una gran devoció a sant Medir, i coneixia la seva història, i va prometre al sant, que, si es curava, aniria en pelegrinatge fins a l'ermita muntant un ase i faria tots els possibles perquè tothom a la vila se n'assabentés i també li tinguessin gran devoció. El cas és que el forner es va curar, i quan va arribar el tres de març, que és la festa de Sant Medir, es va disposar a complir la prometença.

Fer la peregrinació era cosa fàcil: al capdavall, l'ermita de sant Medir era a poques hores de camí de la vila de Gràcia, i el forner vivia a Gran de Gràcia. El que semblava més complicat era trobar la manera que tothom a la vila se n'assabentés. I rumia que rumiaràs, el forner va trobar una manera ben original: va omplir tot un sac amb els caramels que ell mateix preparava a l'obrador i, a mesura que anava recorrent els carrers de Gràcia dalt de l'ase, els anava repartint entre la gent. Com és natural, tota la vila en va anar plena, d'aquell original romiatge, i tothom va saber la història del sant i la de la curació del forner.

L'any següent, el forner va repetir el romiatge fins a l'ermita, però aquesta vegada se li van afegir els seus parents i amics, tots amb cavalls i ases. Varen tenir la bona idea d'incorporar-hi música mitjançant un sac de gemecs, una cornamusa i un timbal que tocaven dos músics i que feren sonar al llarg del camí, i que, com era lògic, despertava la curiositat de tots aquells vianants que encara desconeixien la gesta d'agraïment del forner. I, per mantenir el costum, tots van agafar caramels per repartir entre els graciencs.

I la cosa va anar a més. Cada vegada hi havia més gent que, el dia tres de març, anava a l'aplec a l'ermita, de la mateixa manera que cada vegada hi havia més gent que esperava als carrers el pas dels romeus per agafar caramels. La gent de Gràcia que participava en el romiatge i en el llançament de caramels va començar a aplegar-se en colles a mesura que passaven els anys des del segle XIX colles que desfilaven sota les seves ensenyes i els seus pendons i anaven a l'ermita per beneir-los anualment davant el sant durant la missa. El pastisser Vidal tenia l'establiment en un punt del carrer Gran de Gràcia on hi havia un cinematògraf, més tard va traslladar-se al davant, on encara subsisteix la pastisseria. Fins ara, en record d'haver estat antic amo de l'establiment el qui va fundar la festa, cada any, el dia d'avui, els propietaris de la pastisseria treuen al balcó la bandera de la primera colla."

A tots ens ha agradat molt la història! D'un sol home al final es va passar a moltes colles, sí, sí, per Sant Medir surten moltes colles amb els cavalls, camionets, carruatges i sacs ples de caramels; cada colla té la seva bandera que porta un dels romeus (així s'anomen) i que va davant de tot el dia de la cercavila.

Un carruatge

Un paraigües

Els caramels

Les banderes

Aquest any el tret de sortida de la festa va tenir lloc el dia 18 de febrer a càrrec de la il.lustradora Pilarín Bayés i la guionista Núria Parera. Tot està molt organitzat i calculat i les colles ja fa dies que treballin per tal que tot surti perfecte el proper dissabte.

Doncs bé, ja sabeu que els Vaixells som molt curiosos i ens agrada saber moltes coses i aquesta tarda hem rebut la visita de la Gemma i Àngels de 4rt d'ESO i la Cristina i la Gemma de 1r d'ESO que juntes ens han explicat més coses de Sant Medir, sí! Hem conegut, perquè un senyor que es deia Medir, es convertí en Sant i perquè celebrem Sant Medir. Ens ho han explicat de manera amena i divertida.

Rialles abans de començar!

Silenci... comencem!!!

Jo sé aquesta part de la història!!!

Us agradaria escoltar el que ens han explicat? Segur que sí oi? Doncs, 3,2, 1... silenci!

Uau... hem dit alguns pobre Medir, va voler ajudar al Bisbe i per ser bo i dir la veritat els romans no van actuar massa bé! I és clar la recompensa aquest trist final, va ser la "santificació"... però bé, no seguirem amb coses tristes sinó que després d'aquesta història ha arribat la historieta que els Vaixells ja coneixíem, però explicada per les noies grans encara ens ha agradat més!!!