Aquesta tarda hem conegut a la petita Mariona, una nena a qui li van regalar un petit cirerer, però no va rebre cap indicació sobre com l'havia de cuidar i és clar ella l'únic que volia era veure créixer el seu petit arbret ràpidament i com que va adonar-se que d'un dia a l'altre no passava res va decidir tenir-ne cura d'una manera MOLT ESPECIAL!!!
Sí, sí... va fixar-se en el que tenia al seu voltant i per exemple com que el gat per fer-se gran prenia llet, doncs li va donar llet al cirerer, o bé com que a les ovelles quan els creix els pel les pentinen,doncs va pentinar l'arbre, fins i tot un niu li va fer... però res de res, el cirere no creixia pas... va arribar el final de l'estiu i ella va haver de tornar a marxar i partir d'aquell moment l'abre va començar a créixer i fer-se gran i fort d'una manera màgica, amb papallones, gotes de pluja, marietes... i quan ella tornà a casa de l'avi... oh!!! sorpresa, el seu cirerer ja no era petit,era gran i fort.
En acabar el conte la majoria s'han adonat de la presència de diferents sentiments! La Xulia en veure a la Mariona observant el cirerer petit ha exclamat: ara està trista... o bé quan ha arribat i ha vist el seu cirerer gran i fort tots hem dit que ara la Mariona estava sorpresa o bé quan ha pogut collir cirereres i compartir-les amb els altres segur que tots estaven molt contents!
No només però ens hem fixat en això sinó que també en la importància que té saber esperar i tenir paciència i que encara que ens costi cal esforçar-se per ser-ne conscients i entendre que a vegades no podem ser els primers i que no hi ha cap problema o que a vegades cal esperar i que tampoc passa res... Tot i que sembla complicat ens ho hem proposat, segur que si hi posem moltes ganes entre tots ho farem millor i aprendrem a tenir una mica més de paciència!
I per acabar us deixem els nostres cirerers...
Petonets ben dolcets!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada