dijous, 9 de maig del 2013

Jo mataré monstres per tu

Aquesta tarda hem conegut a la Martina i a l'Anitram, dues nenes molt especials, bé una "nena HUMANA" i una "nena MONSTRE".

Quan arribava la nit tant la Martina com l'Anitram tenien por, en veure sortir la lluna les dues sabien que havia arribat el moment d'anar al llit, sabien que tot seria silenci i que només elles sentien el que hi havia a sota del llit... Això sí ni una ni l'altra es coneixien, però sabeu què? Doncs que es tenien por una de l'altre, sí, la Martina en posar-se al llit només desitjava tapar-se i no deixar res fora del llit per por a que una civilització de monstres pogués fer un forat i atrapar-la i a l'inversa, l'Anitram pensava que els humans l'agafarien amb ella! 
Una nit però, tenien tanta, però tanta por que van avisar als seus pares i els dos van respondre el mateix: Jo mataré MONSTRES per tu... i com?  li va dir la Martina al seu pare, la resposta va deixar la Martina ben sorpresa, ja que l'únic que li calia era sentir-se valenta, molt valenta i llavors el monstre seria petit i covard... aquella nit va quedar-se ben adormida i va ser llavors quan va somiar en l'Anitram, la nena monstre, coberta de pèl rosa i rabassudeta... una nena que fa la mateixa pregunta al seu pare i tal com hem dit obté la mateixa resposta, però amb una eina més per vèncer la por:  la por és elàstica com un xiclet, es fa petita fins a desaparèixer, quan tu et creixes!!!
Ja tenim doncs les dues nenes superant la seva por i arribant al moment possiblement més dolç del conte, moment en què finalment i que només pot passar en un somni les dues mans es troben i toquen, el moment en què la Martina supera la seva por i es troba amb el seu petit monstre de color rosa, l'Anitram, que no és ni més ni menys que el seu nom al revés, sí, sí... els monstres viuen en el país on tots van cap per avall! 

La nostra Martina amb el conte

El conte una vegada més ens serveix per iniciar la sessió i presentar possiblement una de les emocions més díficils de gestionar,  tenir por no ens agrada gens, però el cert i tal com ha dit la Vanessa tots tenim por en algun moment i l'important es saber que poder fer per sentir-nos millor o ajudar als altres i tal com hem dit cada matí en el moment del com em sento? estem aprenent a gestionar-ho i regular-ho i així entre tots anem fent un bon calaixet ple de solucions i ara amb les dues solucions que ens han donat el conte, ja en sabem dues més!!! 

El conte ens anima a ser valent i a no tenir por i la nostra conversa d'avui ha anat encaminada cap aquí i entre tots li hem donat un toc molt divertit i simpàtic, ens hem imaginat com seria el nostre petit monstre: han sortit monstres Spiderman, Rapunzel, cadira,  un altre monstre de colors... monstres divertits, sí, res de monstres que ens fan por!

I entre tots recordem que en una alra sessió on també vam parlar de la por vam cantar una de les cançons del Súper 3 i...  




Ja que una altra manera d'espantar la por és cantar!!! ;)  i després de cantar ha arribat el moment de crear i dibuixar els nostres propis monstres.

Monstres Spiderman

Monstres princesa

Monstres cadira

Monstres rodons

Monstres divertits













































A nosaltres tot i que arribi la nit i surti la lluna i arribi el moment d'anar a dormir la por ja no ens farà companyia sinó que fins i tot deixarem caure la mà fora del llençol i buscarem la maneta del nostre petit monstre que ens farà companyia durant tota la nit!




Petonets molt i molt forts!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada